Dignitat, molta dignitat

Article d’opinió publicat a Llibertat.cat.

Es fa difícil de pair tot el que estem vivint. Segurament, trigarem temps a fer-ho, a ser conscients dels moments que estem vivint i del paper -imprescindible- que estem exercint.

Pels carrers dels Països Catalans -sí, arreu de la nació- brolla dignitat. Un poble conscient i digne, disposat a resistir els embats de l’Estat: les seves lleis, els seus tribunals, la seva violència més explícita, les amenaces de la seva màfia, el seu feixisme i les seves presons.

Continua llegint



Publicat dins de Hemeroteca, Països Catalans | Envia un comentari

Per tu, per tots, seguim, seguirem

Avui hem tornat al Pi de les Tres Branques. Normalment, ho fem sota un sol de justícia i entestats en continuar reivindicant la construcció nacional dels Països Catalans. Avui, amb neu, vent i fred per homenatjar la gran pèrdua del Lluís Ballús.

Es feia estrany. La diada del Pi sempre esdevenia una retrobada amb companys de lluita de la comarca i d’altres contrades que, a vegades, costava de veure. Per mi, el Lluís era un d’aquests. Avui ens retrobàvem, però per la seva malaurada absència.

No el veia massa, però sempre m’agradava retrobar-me’l. Optimista com n’hi ha pocs i, sobretot, molt generós i humil. Tampoc és que haguéssim compartit grans estones, però suficients per conèixer de quina pasta estava fet. Infinitament compromès i treballador, sempre amb un somriure a la cara.

Si se’m fa dur a mi assumir la seva pèrdua, no vull ni pensar el que suposa per la família i els amics. Només espero que la nostra escalfor i el nostre suport, ajudi a que, parella i fills, mantinguin aquella alegria i compromís que tant els caracteritza.

Avui, l’hem homenatjat pel seu incansable compromís amb el país, pel seu paper imprescindible en l’expansió de l’independentisme a la comarca i pel seu treball a l’ANC. I agafem, sense dubtar-ho ni un segon, el seu compromís i la seva lluita; és el nostre deure, perquè el millor homenatge, és la victòria.

YouTube Preview Image



Publicat dins de General | Envia un comentari

Quants Mossos coneixeu que hagin anat a presó?

Es coneixen moltes negligències per part dels Mossos, des del cas de la pallissa a la comissaria de les Corts, passant per les mobilitzacions estudiantils i les del 15M, seguint per Ester Quintana i les que, malauradament, enguany han suposat morts, i acabant amb la recent actuació policial entorn a les mobilitzacions de defensa de Can Vies.

No conec cap Mosso que hagi posat un peu a la presó. En conec que han sigut indultats després de ser condemnats. D’altres que tampoc s’han pogut identificar, per anar tapats i sense identificació. No obstant, sí que es coneixen casos de manifestants, com l’Andreu, que han anat a la presó i que, després, han sigut posats en llibertat i absolts per manca de proves. Coneixem el cas dels detinguts del 4F, amb el fatídic desenllaç per la Patrícia. I me’n deixo molts. Ara, però, li ha tocat al Sergi i a un altre jove (de moment). Sembla que la detenció del Sergi no s’aguanta per enlloc, que ha sigut arbitrària i que tenen intenció que sigui el cap de turc d’una revolta esclatada a Sants però encesa des de l’Ajuntament de Barcelona.

El més greu, però, és que qui menys ha pagat els seus errors, són els cossos que depenen d’estaments públics, és a dir, que haurien de ser exemplars i depurar tota mala pràctica, que per això es destinen diners de tots i totes. Aquests són els que no es poden permetre el luxe de cometre errors, perquè van armats i els paguem entre tots.

Fins que no entenguem això, fins que no deixem d’indignar-nos perquè hi ha persones que han decidit dir prou mentre som permissius amb aquells que s’aprofiten de tots nosaltres (millet i companyia) o que abusen de poder i força (polítics i policia); no serem mai lliures ni canviarem una coma de la realitat que ens envolta.

#sergillibertat



Publicat dins de Mirant les musaranyes | Envia un comentari

Blog encadenat per la independència

blocs-enllaçats

Publicat dins de Països Catalans | Envia un comentari

Perquè ja en fa vint

En fa vint que el feixisme, la força de xoc de l’estat, et va prendre la vida. I durant aquests vint, ens hem lamentat massa sovint d’agressions com la teva; de la impunitat de que gaudeixen aquests grups. El teu assassí, va complir 4 anys de presó, el suposat penediment va reduir 10 anys la condemna. Anys després, es presentaria a les eleccions amb Alianza Nacional i España2000, partits d’ultra dreta. Un bon exemple del seu “penediment”.

El teu assassinat va commocionar l’independentisme i la societat. Això, però, no va importar massa al PP i UV que es negaren a condemnar la teva agressió.

En aquests vint anys, però, hem aprés moltes coses i hem plantat cara a l’avenç del feixisme. Tenim clar que en això, no s’hi val a badar, que no podem donar ni un centímetre d’espai a aquells que promouen l’odi entre les persones.

El país és ple de lluitadors que dia a dia planten cara a les diferents formes de feixisme. No és una qüestió de valentia, sinó del convenciment ferm de que fets com els que vas patir, no tornin a passar. Això només ha sigut possible gràcies a la lluita dels incansables, d’aquells que t’envoltaven, d’aquells amb qui comparties camí i que no renunciaren a abandonar-lo tot i les agressions i amenaces de l’estat.

Avui, Guillem, som més que mai i, tot i la teva absència, somriem. Somriem perquè estem convençuts que complirem el que et vam prometre. A tu i a tots aquells que ho han donat tot per la llibertat del nostre poble.

La victòria.

YouTube Preview Image

Publicat dins de General | Envia un comentari